Una nit al tren dels horrors...

Com anava dient..., el tema trens te molta tela...!, resulta que nomes pots comprar un bitllet de classe "no Paria", es a dir, amb dret a seient, fins a una determinada hora que varia en funcio del tren, les estrelles i la posicio del Sol..., a les 15.30h intentavem comprar un bitllet per al tren nocturn Warangal-Thirupati (un dels centres de prelegrinatge mes importants de l'India i del mon, guanya a Roma i la Meca junts en nombre de visitants per dia). Lo del tren nocturn te molta logica, es perque les distancies son llargues i les velocitats curtes, has de contar que la mitja es 1 hora per cada 50km..., per tant, si has de viatjar 9 hores, millor que sigui de nit, dormint i estalvian-te el hostel, no?

Be, resulta que la hora limit per reservar seient eren les 14.00h, aixi es que no va haver-hi manera d'aconseguir-ho, son molt quadriculats!!! despres d'una hora descifrant el seu "indinglish", vaig fer el que em deien, comprar bitllet en classe general (lo mes xungo, els vagons on la penya es penja de la finestra i tal...) pero pujar al tren en la classe AC Sleeper class, on havia de parlar amb el "Thity" (revisor) i dir que em cobres la diferencia perque no havia pogut reservar abans de les 14.h..., em van assegurar que no em preocupes, que fijo que hi havia lloc per nosaltres... ejem, ejem.. :-)

Amb el culet una mica estret, i sense tenir-les totes...ens vam presentar a l'estacio a l'hora prevista amb els nostres bitllets de "Parias", encomanant-nos a Vishnu, Christna, Ganesh i tots els sants per tal que sortis be la jugada...hores d'ara, si l'aburriment no t'ha pogut i encara llegeixes aixo, ja deus imaginar el final...jejjej Estava ple tot el putu tren!!, no hi havia ni un seient per comprar...ni un!!, es clar que...que nassos ens pensavem anant a un centre de pellegrinatge???, que innocents..!! (per no dir idiotes). Vam estar unes 3 hores (les primeres estacions) tren amunt i avall pels vagons de classe una mica digna, ocupant espais fins que arrivaven els propietaris de la plasa..fins que OH,OH!!, ja no hi havie mes buits, i el Thity ens va indicar que haviem d'anar amb el mogollon, que ho sentia, pero no hi havia espai...

Si als vagons de classe digna flipes amb la penya, no pots ni imaginar els vagons dels Paries..!! gent ajeguda per tot arreu, per terra, als porta-equipatges, en la separacio entre vagons...uns a sobre dels altres, no pots evitar veure gents sense bracos, sense cames, ulceres a la pell, nens amb aspecte famelic...mentre un altre menja sense inmutar-se...es realment depriment, nosaltres ens vam atrinxerar amb les nostres motxilles en el minipassadis de separacio entre vagons. La veritat es que ens miraven intrigats, pero malgrat l'apariencia d'horror, no ens vam sentir intimidats en cap moment, es clar que no vaig clucar ull en tota la nit... Per acabar-ho de fer, el pobret de Sabadell que encara no estava massa recuperat, es va passar el viatge anant i venint de la letrina del vago, treient la papa com un descosit.!! buff! pobre xaval, estava mes blanc que un paper... en un dels viatges sortejant la gent del passadis, no va arribar a temps i va "redecorar" tota la porta de la letrina... lo mes fort es que hi havia tot de gent dormir alla mateix, a terra, quie ni es van bellugar... hi ha moments, com aquests, en que l'India et supera, et guanya el pols i t'enfonsa en una tremenda tristor i melancolia...

Un cop sobreviscuts al viatge, hem "disfrutat" de les masses de pellegrins a Thirupati, be, jo una mica menys, ja que m'he passat tot el mati anant-me "de varetes", ara em sento una mica millor, pero no puc ni pensar en mejar res que no sigui aigua o lassi (un iogurt indi liquid que no esta malament).

Aqui pots veure en tot el seu esplendor, com la religio es l'opi de tots els pobles, la penya atravessa l'India per arribar fins aqui i demanar un desig a Vishnu, per el qual t'has de rapar el cabell, en demostracio de renuncia al teu ego, si ets bo i creient, ell tel concedira.... La realitat es forca diferent, aqui tenen muntat un negoci de lo mes lucratiu, es com una casa de putes a lo bestia!!, les masses de pellegrins fan cues d'hores per passar per tots i cada un dels temples, on esperen els inquisidors Sadhus (monjos), que et cobren per fer un ritual de 3 segons i pintar-te la cara..., tot un desplegament de souvenirs envolta tota la moguda que te d'espiritual, lo mateix que el camp del barca, un dissabte de partit..!!