Que algu apagui la calefaccio...

Ja soc a l'India!! Nomes arribar vaig recordar la sensacio que un experimenta quan arriba a l'aeroport de Delhi, es com si mitja India hagues vingut a rebre't i tothom tingues encesa la calefaccio a maxima potencia! collons! quin forn!!!, un cop mes, els estridents claxons dels rickshaws que fan el que sigui per cridar la teva atencio, ets el centre de totes les mirades, et converteixes en el blanc perfecte de tots els "cazaincautos", aixi es que el millor es caminar amb molta decisio, evitar les mirades i fer com si fossis una especie de superwoman i pensar "amb mi no pot ningu"!!

Vaig pillar un prepaid taxi a Paharganj i vaig obtar per un hostel conegut, l'Anoop, alla vaig coneixer un noi de Londres i vam sopar junts al terrat explicant-nos les nostres vides. Vam menjar un rooti i un chai..., lo just per recordar que no hi haura mes pa amb tomaquet durant 5 setmanes....buff! ;-)

Vaig anar a dormir tard, ja que la dutxa es va complicar una mica..l'aigua sortia en forma de petits xorrets en totes direccions, aixi es que vaig haver de fer posturetes a l'estil "Neo esquivant bales a Matrix" per aconseguir el raig mes caudalos....

Ahir, havia d'agafar un avio a Bangalore a les 13.45h, pero un indi somnient em va informar que duia 3 hores de retras que finalment van ser 4, aixi es que vaig tenir temps de convertir-me en part del decorat de l'aeroport i els soldats van gaudir l'oportunitat de preguntar-me 50 vegades com em dic, d'on soc, si estic casada, fills, etc...al final vaig copiar la idea d'una noia molt sabia i vaig obtar per dir: soc casada pero estic sola pq el meu marit es a la preso i no, no vull mes fills, en tinc 8...

Com hi havia retrassos en tots els vols, ens vam convertir en una especie de gran familia on les mirades de complicitat es succeien...vaig matar l'estona empollant-me la guia, disfrutant de l'ambientillo i fins i tot vaig fer un nou amiguet gracies al meu mp3...jejjejej, un nen em mirava intrigat, aixi es que li vaig deixar escoltar, davant la seva bona predisposicio vaig triar per ell, Sopa de Cabra..."nascut entre Blanes i Cadaques"...crec que li va agradar pq no parava de riure....que facil es arrencar un somriure a l'India...

Mes tard vaig coneixer una noia de USA que tambe anava a Bangalore, aixi es que hem compartit hostel i hem estat juntes fins ara, ella acaba d'agafar un tren a Mysore. Ara soc a Bangalore, el meu tren a Anantapur surt a les 13.30h, aixi es que he buscat un ciber a prop de l'estacio i aqui em teniu...una mica "acojonailla", no ens enganyarem...a veure que tal el tren, pero en fi...l'aventura es l'aventuraaaaaaa!!!!