La ciutat de l'alegria..o la claveguera del mon?

Nomes arribar a Calcutta t'adones que tens el color de pell equivocat en el lloc equivocat...no havia vist tanta miseria i desesperacio en tota la India..!, se't cau l'anima als peus, alhora que t'adones que la gent et mira com si fossis una especie de "billetera amb potes"...captaires, esgarrats i venedors ambulants t'acorralen pels carrers fins que et preguntes per que nassos has vingut a aquest lloc contaminat i depriment. Si aguantes la tempesta i continues endavant, com en tots els aspectes de la vida, descobreixes un lloc amb una cultura, una historia i una magia com n'hi ha pocs!..., pero aixo m'ha costat una bona estona... ;-)

Per comencar, he hagut de voltar pels depriments hostels de Chowringhee, on he vist una amplia oferta d'habitacions lugubres i cochambroses, al final he optat per una en un terrat, no esta malament (comparada amb les anteriors, es clar). Matalassos de fa 300 anys, a joc amb les ronyoses parets i letrina a la turca..., per lo menys no haig de compartir bany i tinc bones vistes.

Em quedaven pocs diners, molt pocs. Molt en la meva linea.., vaig dur-me nomes una tarja de credit i uns 350 eur en efectiu, que despres de 25 dies i nombroses compres, em quedava bo i res per continuar..He oblidat per complet el pin de la tarja...., ja ho se, ja ho se...soc un desastre!, tampoc vaig dur el movil..., aixi es que, aquesta era la situacio: sola, soleta, sola a la claveguera del mon, sense telefon, amb l'estomac buit i les butxaques mes buides encara... He passat el mati recorrent els bancs d'una l'avinguda principal i cap em deixava treure diners sense el pin..., per postres, quan un ha acceptat, m'ha dit que no funcionava, que potser jo no tenia diners..!!

Al borde de la desesperacio, a punt de tirar-me a terra i fer-me l'arakiri...ho he intentat un cop mes, i he triomfat!! He apres que mai s'ha de perdre l'esperanca, pero s'ha de ser mes precavit ;-)
Per celebrar-ho m'he dirigit al BarBQ, molt recomanat per la meva estimada Lonely Planet. Un restaurant que semblava tret d'una peli de Humprey Bogart. Ha estat un dinar exquisit, el luxe m'ha costat uns 7 eur (lo normal es dinar per uns 1.5-2 eur) pero avui necessitava aquest "despilfarro", jejje

Amb l'estomac ple i un inigualable te de jazmi, m'he dirigit al museu indi i a divagar pels carrers de Chowringhee, on he pogut constatar que Calcutta es l'ultim eslavo en quant a Ricshaws tirats per homes. Sotmesos en la miseria la desesperacio, corren descalcos tirant de families senceres aposentades sobre el carreto per unes poques rupies...es un espectacle lamentable.

Lamentable i esgarrifos es tambe el mercat on he estat, era quasi tancat, els venedors jeien sobre els mostradors, i rates com a conills i fileres d'escarabats corrien per dotzenes entre els mostradors buscant la seva racio de residus..., he fotut un salt que quasi levito en plan "Trinity", quan he tastat "l'espectacle" a pocs centimetres dels meus peus...

Estic esgotada.., la retina i el cervell em demanen una pausa,... masses imatges ingerides, masses emocions...

Per cert, si us plau, si deixeu comentaris sense estar registrats, digueu-me qui sou...no se qui m'ha deixat l'ultim comentari, pero dir-te que aquesta part, de tranquil em sembla que no te res... ;-)