Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Hi havia una vegada una ànima somiadora i rebel que es preguntava el perquè de tot plegat, però reprimia tots els seus anhels i els guardava en bolcalls de seda dins una gàbia de cristall. Un bon dia, els somnis i els anhels,... les preguntes sense resposta... van cobrar tanta vida i tanta força que explotaren trencant la gàbia, els bolcalls i tota lligadura del passat. L'ànima esdevingué lliure, com mai ho havia estat, i desde l'excentricitat i la raresa dels qui no segueixen el ramat, va susurrar....ara sé qui sóc, ara sé què vull i a on vull anar, res ni ningú m'aturarà....des d'avui fins l'eternitat.
Núria
- Núria
- Barcelona
- sherpa2006@hotmail.com http://picasaweb.google.es/loslunesalsol2007
-
▼
2007
(20)
-
▼
de juliol
(19)
- Bebent-me el Ganges
- El petit Tibet
- D'un pèl al "quartelillo"...
- La ciutat de l'alegria..o la claveguera del mon?
- Exterminant escarabats...rates, encara no...
- Terapia anti-stress als Backwaters
- I arriven els monzons....
- Una nit al tren dels horrors...
- Aparta els mosquits que no et veig
- Les mirades de l'India...
- Un mono m'ha fotut l'aigua!!
- Qui ha vingut? la reina.....?
- Els colors d'Anantapur
- que dinarem...? que dinarem...?...ARROS!!!..sempre...
- La clinica del Maternal's center, on les mares es ...
- El miracle d'Anantapur...
- Ei! mira!! una guiri...!!
- Tornant del ciber cap a l'estacio vaig trobar un b...
- Que algu apagui la calefaccio...
-
▼
de juliol
(19)
1 comentari:
Ostras!! Es igual que Joan XXIII!!! Nuria te seguimos tus aventuras de cerca!! Sigue así y ves con cuidado!
Un abrazo
Edu
Publica un comentari a l'entrada