I arriven els monzons....

Despres de Thirupati volia arribar a Kerala, pero una mica asfixiada d'experiencies al tren i tenint en compte que eren 16 hores de viatge, vaig decidir agafar un tren a Chennai (2 h) i des d'alla un avio d'1 hora a Trivandrum, que esta al costat de Varkala. Aixi ho vaig fer, vaig aconseguir el vol per 30 eur i en un plis vaig ser a lloc. Respecte la nit que vam ser a Chennai, m'agradaria destacar l'horripilant restaurant on vam seure a sopar sense haver prestat massa atencio abans...Tenint en compte la quantitat de merda que pots considerar com a "normal" a l'India, deviem estar un 40% per sobre, amb l'aditiu d'uns quants ninos de peluche amb 2 dits de pols i 3 dits d'acars, estrategicament situats a les escales i en concret, un cocodril al costat de la nostra taula.., representava ser menjar occidental (ho necessitavem!!), pero els cambrers tenien una extranya festa muntada a la cuina, d'on entraven i sortien partint-se de riure..., el gallego va demanar una hamgurguesa..(a qui se li ocurreix..!), i puc donar FE, que el seu PA va passar per les mans de tots els treballadors!!! cada cop veies a un diferent amb el punyetero pa!!, no vull pensar en la meva pizza...encara que, com estava totalment crua, no me la vaig menjar...
L'endema vaig pillar el vol a Trivandrum i d'alla un rickshaw a Varkala. Alla vaig trobar un noi de Madrid que havia conegut a la fundacio Vicenc ferrer, ha estat un any i mig de voluntari duent un projecte de saneig d'aigues. Aixi es que, junt amb el de Sabadell, potser compartim un parell de dies mes.

Varkala es lo mes semblant al paradis!!, es tracta d'una petita vila amb tot de cabanes tipus bungalow situada sobre un impresionant acantilat als peus del mar Arabic. O per lo menys, aixi deu ser sense pluja...un paradis de platges perfectes, on atiborrarse de peix i marisc a preus indis...Els monzons em van donar la benvinguda i m'han acompanyat durant 2 dies... i alla estava jo, asseguda en un porxo d'una cabana estil Robinson Cruseau als peus de l'acantilat, mirant la tempesta, amb un chai masala a les mans i escoltant la musica nostalgica i envolvent dels temples propers..., Va marxar la llum, aixi es que vam gaudir de la llum de les veles, bona conversa i uns quants tes i chapatis de xocolata... Ha diluviat fins agotar la meva paciencia, aixi es que vaig decidir sortir igualment a inspeccionar la zona i resseguir l'acantilat fins el poble seguent. Ha estat apasionant i ridicul alhora, ja que els pescadors em miraven estranyats desde el supluig de les seves cabanes, caminant sota la pluja amb la meva motxilla i una sudadera de lo mes permeable...semblaven dir.."akests occidentals estan fatal..!"
Vaig caminar 10 km, aixi es que la tornada vaig decidir fer-la en bus, jejej!
Ara soc a Kollam, akest mati he agafat un tren fins aqui, la idea es fer una ruta en canoa per els canals que travessen Kerala fins arribara a Alleppey, just sota de Kochin.