D'un pèl al "quartelillo"...

He passat els ultims dos dies deambulant pels carrers de Calcutta, barrejant-me amb la gent, mentjant on ells mengen, seient on ells ho fan...., he intentat canviar el meu punt de vista, pero el seu prisma es molt aliè al nostre enteniment. Em costa acceptar que la vida és així, que si ets un Dhali (la casta més baixa dels pàries) és perque ha de ser així, t'aniras reencarnant en castes superiors fins arribar a ser una Brhaman (la casta més alta). Jo sóc aquí perque crec que de vida només n'hi ha una, i és massa curta com per desaprofitar-la al sofa de casa o prenent el sol en una asèptica piscina...

He conegut una noia, ens hem fet amigues, m'ha explicat un munt de coses de la seva vida, com manté el seu noviatge en secret pq no està permès, com fuma d'amagat pq les noies no poden fer-ho.., com es compra roba occidental, però només per dur-la a casa, per a ella no està permés, la gent la senyalaria i seria la vergonya de la seva família...Escoltava fascinada els detalls de la meva vida, la meva separació, els meus rolletes...jejej...es moria de riure!! es diu Rinki Halden, estaria molt contenta si sabes que us parlo d'ella...com la major part d'indies, era preciosa.
Crec que el gran problema d'aquest pais, com a molts altres, és la lluita entre les tradicions afèrrimes i ancestrals guiades per un fanatisme religiós i espiritual contra la necessitat i el desig d'un progrés material i mental.

M'he fos als ghats (escalinates) de la vora del riu, he conegut prostitutes, dhalis i fins i tot un transvestit que ha plorat pel simple fet de donar-li la mà..., l'estricte imperialisme del sistema de castes impedeix la relació entre "classes" on les relacions humanes no ténen lloc. La gent es banyava amb naturalitat i els nens jugaven amb els residus que duien les onades.
La vida humana perd valor per obrir pas a la llei de la selva, només els més forts sobreviuen, i és així, perquè alguna divinitat ho ha decidit. És desgarrador veure com l'instint de supervivència més primitiu es deplega pels carrers de Calcuta.

Suposo, que el meu instint de supervivència fa que la meva ment, al igual que la d'un cirujà, s'inmunitza per poder suportar les imatges de decenes cossos desgarrats arrossegant-se pels carrers, rebuscant entre les escombraries, competint amb corbs, rates i gossos per un tros de menjar.

Avui he tornat al temple de Khali, han decapitat una cabra al meu davant...és una ofrena per la gran deesa, la massa de gent s'esbarallava per tocar l'animal i embadurnar-se la cara amb la seva sang...es veu que és bo, porta sort...He hagut de sortir...em sentia marejada i angoixada per la calor, alhora que una esgarrifanca freda em recorria el cos. A fora, una massa de gent menjava arros del terra...He seguit caminant, he trobat la llar per moribunds de la Madre teresa, les monges m'han convidat a entrar, no ho havia d'haver fet...Dotzenes d'esquelets amb una mica de pell jeien amuntegats als camastres, només un alè per miran-me als ulls i dir-me tantes coses... He fet una petita donació, però ha estat molt ben rebuda.

Una estona més tard, he tingut problemes amb la policia, han intentat extorsionar-me dient que havia fet fotos al temple, lo qual està totalment prohibit. Era fals, jo ho sabia i no n'he fet. Volien la càmera o que els pagués 1000 Rupies, insistien demanant-me el passaport, que havia d'anar a la comisaria...He muntat un bon pollastre..!! Els he dit que era colaborava en una ONG, que si em tocaven un pèl "se iban a cagar"..., els he amenacat amb trucar la meva embaixada..., per un moment he cregut que em detenien de debò..., però llavors, els he engegat a pastar i he posat la directa apartant-los a òstia limpia...no he mirat enrere fins 20 minuts després..!! joeeeeeer.....
Després de tantes emocions a Calcutta, necessito una mica de budisme i relaxació, així és que aquest nit agafo un tren a Bodghaya, cami de Varanasi.