Hi havia una vegada una ànima somiadora i rebel que es preguntava el perquè de tot plegat, però reprimia tots els seus anhels i els guardava en bolcalls de seda dins una gàbia de cristall. Un bon dia, els somnis i els anhels,... les preguntes sense resposta... van cobrar tanta vida i tanta força que explotaren trencant la gàbia, els bolcalls i tota lligadura del passat. L'ànima esdevingué lliure, com mai ho havia estat, i desde l'excentricitat i la raresa dels qui no segueixen el ramat, va susurrar....ara sé qui sóc, ara sé què vull i a on vull anar, res ni ningú m'aturarà....des d'avui fins l'eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada