El viatge en tren a Varanasi va ser forca mogudet, van intentar robar a un home, hi va haver un bon sarau, la policia va correr a pals el subjecte que per un moment vaig creure que llancaven del tren. Quasi no havia dormit, vaig arribar extenuada, amb una esquena i ossos endolorits que ja no eren meus...al arribar, l'estacio desplegava una catifa de cossos que ocupava tot el terra, em vaig haver d'esforcar per passar.
Diuen que qui mor a Varanasi assoleig el Paradis i s'allibera del Samrasa (circuit cíclic de la mort i la reencarnació) assolint de manera instantánea Moksa o iluminació inmediata. Ignoro si aixo sera cert, pero a Varanasi et trobes a gent a qui li falta poc para assolir-la. Als accesos d'alguns ghats, els foscos túnels eren verdaders corredors de la mort o de la vida; depen de la interpretació que li doni cadascu. En ells, esquelets que en breu serien carn podrida i sudaris agonitzants, es donaven cita abans de realitzar l'esforc definitiu de la mort mes desitjada.
A les 6h del mati ja estava pels carrers, patejant els 6 km de ghats a la vora del riu. Necessitava saciar-me de Ganges. A Varanasi, cada metro recorregut t'ofereix la posibilidad de descobrir una ciutat magica, de paleta de pintor, de símbols amagats a cada raco, a cada mirada..que t'atrapa i et desordena l'anima. Descarregava els meus ulls en cada casa, en cada paradeta, en cada ser viu; i va ser llavors, quan vaig comprendre que Varanasi es la vida que que algu va voler disfrassar d'un halo de mort. Em vaig perdre per carrerons que sabia em costaria tornar a trobar, allí passava hores abandonanat-me.
Vaig perdre la noció del temps sentada al carrer, i que em prohibissin l'acces al temple de Vishwanatha per no ser hindú, em va relliscar bastant.
De regres al hostel, tenia els llavis secs, el meu cos deshidratat malgrat els 4 litres d'aigua ingerit, les meves cames eren pesos que no podia aixecar, i cada cop em costava mes caminar. Vaig tornar atravesant el ghats, fins topar-me un altre cop amb el ghat crematori, al veure un cop mes els morts entre les flames i sentir l'edor que m'envoltava, vaig tenir sensació d'angoixa. Dubtava si podría arribar al hostel en bones condicions; malgrat beure litres d'aigua que en segons erern catarates que recorrien el meu cos. Em dolia tot el cos, la templada dutxa i el moviment constant del ventilador em van recordar que havien estat mes de vuit hores caminant sota un sol abrassador...., 15 kilometres que foren un instant.
De regres al hostel, tenia els llavis secs, el meu cos deshidratat malgrat els 4 litres d'aigua ingerit, les meves cames eren pesos que no podia aixecar, i cada cop em costava mes caminar. Vaig tornar atravesant el ghats, fins topar-me un altre cop amb el ghat crematori, al veure un cop mes els morts entre les flames i sentir l'edor que m'envoltava, vaig tenir sensació d'angoixa. Dubtava si podría arribar al hostel en bones condicions; malgrat beure litres d'aigua que en segons erern catarates que recorrien el meu cos. Em dolia tot el cos, la templada dutxa i el moviment constant del ventilador em van recordar que havien estat mes de vuit hores caminant sota un sol abrassador...., 15 kilometres que foren un instant.
